I'm back! Després d'unes bones vacances torno a escriure i a reflexionar sobre l'educació. Tornaré a cercar materials, a compartir-los i a crear-ne de nous. El nou curs proposa nous reptes i ara ja tinc les piles carregades per posar-me en marxa.
Aquest estiu he tingut l'oportunitat de visitar Indonèsia i he pogut veure d'aprop diverses escoles al pais. Me "colat" per veure com treballen, com viuen l'educació desde allà.
Vaig veure
l'escola de Primaria de Gili Meno i tot i estar construïda per una ONG l'any 2007 es veia molt pobre. A les illes els alumnes feien horari de 8 del mati a 12 del migdia.
Gili Meno Primary School. Classe de CI En una classe de de CM
L'escola de Jakarta era una escola de ciutat. Va resultar que
Barack Obama hi havia assistit durant dos anys quan era petit. La mestra d'anglès, Emi Katemi, em va ensenyar les diferents classes i projectes d'anglès. Fins i tot vaig entrar en una classe i vam parlar amb els nens de Barcelona. L'única cosa que sabien era: Messi.
SDN Menteng 01 Jakarta Primary School Parlant amb els estudiants
M´he adonat que som afortunats, de que tenim moltes joguines, materials i facilitats que a altres llocs del món ni somien. I que hem d'intentar transmetre als alumnes aquesta importància.
Això si, l'educació és igual a tot arreu i el somriu dels nens i nenes també!